Es de sobres conegut que els corredors populars tendim a comptar-ho tot, el temps, la distancia, els km setmanals, etc. fins i tot arribem a tenir el que n’Arcadi Alibes anomena la “marquitis”. Aquest es un símptoma de que ja formem part de la família de corredors, que em passat de sortir de tant en quant a tenir uns objectius i entrenar per aconseguir-los. Cal dir que tot corredor passa per aquesta fase, es molt temptador quan no pots fer ni 5km i has arribat a fer 10km en casi 40 minuts. Però, com la majoria de les obsessions, no ens porta a res mes que la auto destrucció, en el cas del corredor popular al sobre entrenament.
Les obsessions no son dolentes, sempre i quan les tinguem controlades, ja que per exemple en el cas del corredor popular ens pot portar al sobre entrenament i per tant a tenir molt mes lluny aquests objectius. No cal pas destacar que dels populars ningú guanya diners per fer el que fem, si no per la feina normal de cada dia!, el plaer ha de ser la nostra màxima.
Tot aixo ve d’una conversa que vaig tenir ahir amb un parell de companys del grup d’entreno, dos punts de vista totalment diferents sobre aquest tema. Amb el primer tot diguem-ne normal, un home que ja ha passat per la fase de la “marquitis” i que tot i entrenar dur la seva maquina es millorar, però si no ho fa avui no li agafara cap depressió. L’altre, potser per ser mes exitos en les seves curses, encara es troba a la fase de la “marquitis” i per ell voler millorar sense una obsessió malaltissa no es normal, a cada cursa s’ha de pretendre fer MMP.
Cal recordar que, com tots, jo també he passat per aquesta època, sobretot el primer any quan veus que has millorat moltíssim, pero després d’estar una any sense fer res i tornar a corre de nou, m’he adonat que si vull millorar el que he de fer es primer de tot gaudir de cada entreno, si de les series també! Corro per que m’agrada, per que em fa sentir be, entreno dur per que soc competitiu i sempre dono el 100% de mi mateix, pero tot requereix temps i no es pot pretendre fer sempre MMP.
Aquest diumenge ho intentarem, pero si no passa, gaudiré de cada km, de cada vista, de cada gambada! i arribaré fos, rebentat per que es com s’ha d’arribar, donant-ho tot. Però el dilluns sortiré a entrenar com casi cada dia, preparant una nova cursa.
M’he quedat amb les ganes de parlar dels beneficis de l’esport a la feina del dia de cada dia, però aixo es tema per una altre entrada.
Salut!







