ES - EN - DE ( Powered by Google Translator )
Vivim uns temps incerts, plens de retallades socials, atur, i sobretot plens d’una mena de depressió col·lectiva que ens fa viure amb un ai al cor!. Es cert que venien d’uns anys on molta gent havia viscut per sobre de les seves possibilitats, on un manobre guanyava mes diners que un enginyer, grans cotxes i viatges per tot el mon estaven a l’ordre del dia. Una època on també s’han fet grans infraestructures, pel sols fet d’atreure vots, empesos per una reforma educativa i social que ha minvat una cosa tant important com l’esperit a criticar.
Des d’aquest blog, i després del meu segon primer de Maig a Berlín, m’agrada compartir la meva indignació amb la nostre societat, una societat que ho tenia tot, però que ara no sap com sortir-ne. Una societat dividida, individualista, egoista i consumista, on el que mes importa es un mateix i no el be comú.
En aquestes altures hauriem de tenir-ho clar, això es una lluita de classes, i ells ens portem avantatge. Menys educació, menys sanitat, mes desigualtats i limitacions per pujar a l’ascensor social i sobretot divisió entre els nostres. Criminalitzem els que lluiten per uns drets que consideren inalienables, moltes vegades per que ens molesten el nostre dia a dia, senyors no hi ha reivindicació sense afectació!
Però jo em pregunto, quan prendrem conciencia del que ens envolta?, tots volem viure tranquils, pero nois, aixo ja comenca a passar de taca d’oli!!!!. No podem esperar que els altres ens solucionin els nostres problemes, es hora de comencar a agafar el toro per les banyes!, i si no ho fem ens trobarem les conseqüències.
Somio amb en un món on:
- Ser emprenedor no es consideri casi criminal, senyors si ningú crea empreses, com pretenem poder treballar. Somio en una empresa on els treballadors se sentin integrats, implicats i on l’empresari els ajudi, una empresa amb responsabilitat social, sense oblidar l’objectiu principal guanyar diners.
- La gent sap buscar-se la vida, emprendre, il·lusionar-se amb idees noves, agafant totes les seves energies i tirant endavant. No fa falta que el negoci sigui el següent Google, però tots hauriem delluitar per ser feliços amb el que fem la majoria del nostre temps.
- El poble tingui consciencia de poble. Portar vestit a la feina, o estar en una oficina, no ens fa menys treballadors, sobretot quan arribar a final de mes es cada cop mes difícil. Si en prenem consciencia, agafarem les regnes de la nostre vida per fer-la millor, tant per nosaltres com per als nostres fills.
- Els meus fills tinguin un futur, com el que jo vaig tenir, que la gent de families treballadores puguin estudiar, i on tothom es lliure de triar el seu camí. Tinguem-ho clar, les retallades en educació, l’espai Bolonya a la universitat, etc no son res mes que intents per fer mes complicat per a la gent treballadora d’accedir a uns estudis. No vull metges, advocats, enginyers, etc amb tres generacions fent la mateixa feina, vull una societat lliure on cadascú pugui seguir el seu futur.
- La gent visqui tranqil·la, gaudint de les petites coses, sense apunyalar-se per motius egoistes, on la gent es pugui ajudar sense problemes, ni patiments de que ens farà l’altre. Siguem seriosos, el que mes ens omple en aquesta vida acostumen a ser petites coses, i al final seran les úniques que ens endurem al sot!.
- La màxima espiració no sigui tenir l’últim gadget de torn, senyors hi ha molt mes que consumir en aquest món!
- La gent no fa les coses simplement per que els altres ho fan, o no recordem aquella dita de si un es llança per un pont, que faras tu?. Senyors, i senyores, em de tenir esperit crític, dir NO, no es dolent! ens ajuda a millorar.
- Pugui estar orgullós del meu país, orgullós de ser català i de presentar-nos arreu del món. No vull que la gent pensi que al meu país no es fa res per aturar els lladres, on no es creen empreses, on la gent només viu al sol i a la platja! Senyors som molt mes que això, si no digues-li als Alemanys que accepten de molt bon grats enginyers, metges, etc del nostre país.
Des d’aquest moment us dic: No tenim por! prenem les regnes de la nostra vida, sense tenir-vos en compte! lluitarem per sortir-ne seguint els nostres principis, no els vostres! I espero que vosaltres feu el mateix!
Per últim, un parell de coses bones que passen a Igualada/Anoia:
- Una iniciativa igualadina proposa als desocupats convertir en professió les seves habilitats personals
- ‘La principal ruïna humana és no fer el que t’agrada’
Endavant nois, aquest es camí. Espero poder posar-hi el meu petit gra de sorra aquest estiu!
Salut
Related posts:
Post a Comment